Un tastet de musicoteràpia

Com que avui a classe tractarem la música i les emocions us vull fer un tastet del què és la músicoteràpia. Remenant els apunts d’una assignatura que vaig fer a magisteri musical he trobat:

La musicoteràpia com a disciplina referencial
És un fenomen físic, psicològic, estètic i cultural.
És un procés sistemàtic d’intervenció on el terapeuta ajuda al client a aconseguir la salut, utilitzant experiències musicals i les relacions evolucionen per mitjà d’aquestes com forces dinàmiques de canvi.

La música com a mitjà per desenvolupar objectius extramusicals
La música és un mitjà idoni globalitzador del desenvolupament, a nivell físic, emocional i social. És acceptada i volguda per tots els nens, especialment quan es tracta de fer música i ser ells els protagonistes d’aquesta música. És un mitjà per desenvolupar objectius instrumentals i de desenvolupament global de la personalitat de l’alumne, per obrir canals d’expressió i comunicació, prevenir trastorns, superar dèficit, provocar la intencionalitat comunicativa, etc.
L’àrea de música com una proposta oberta a la diversitat d’alumnes i a les seves necessitats educatives. Els objectius per tant, seran extramusicals, i si són musicals serà perquè aquests són un mitjà per altres objectius no musicals.

La música com a mitjà d’integració efectiva: integració social, curricular i psicològica
Per la seva naturalesa, la música permet desenvolupar amb facilitat estratègies didàctiques d’ensenyament-aprenentatge actives, globalitzadores, individualitzades i socialitzadores al mateix temps. Inclús amb alumnes amb necessitats educatives especials severes i permanents és fonamental la seva integració social amb altres alumnes sense discapacitat.
Integració curricular: És necessària una adaptació curricular individual per als nens amb n.e.e.
Integració psicològica: que l’alumne amb n.e.e. es senti inmers positivament en el context educatiu. Que no es senti com a algú diferent, ja que comparteix amb els seus companys les mateixes propostes educatives, al mateix lloc i al mateix temps.

L’ÚS EDUCATIU/TERAPÈUTIC DE LA MÚSICA
Possibles efectes de la música en l’alumne
La música i el so afecten al ser humà tant fisiològicament com psicològicament:
Fisiològicament: pot provocar canvis qualitativament significatius en la bioquímica i fisiologia del cos humà.
Psicològicament: permet accedir a experiències que ja estan dins la persona (sentiments, emocions, desitjos...) principals possibilitats:
- Comunicació: possibilita l’expressió del món subjectiu i el desplegament de les funcions comunicatives sense necessitat d’usar el llenguatge verbal.
- Identificació: ISO. La música pot ajudar a expressar i/o representar simbòlicament algun atribut de la pròpia experiència en el que un necessita sentir-se reflectit.
- Associació: els humans percebem la música i la recordem. Té un enorme poder evocador.
- Mobilització de fantasies: són recreacions dins del món dels possibles, unides a les motivacions biològiques.
- Socialització: quan sona una música en un entorn grupal.

La música com a mitjà de comunicació i representació
Quan el llenguatge verbal presenta deficiències, podem trobar en el llenguatge musical una ajuda inestimable. Característiques del llenguatge musical:
- Ritme musical: el ritme aporta seguretat i autocontrol, educa la anticipació, reforça els aprenentatges, potencia l’escolta, ...
- Llenguatge melòdic: ús de la veu, intervals melòdics, melodia, silenci,...
- Grafies musicals: permet la visualització en l’espai dels moviments que insinua el so en el temps.
- Instruments musicals: ofereixen possibilitats expressives determinades.