L'autisme

Llegint la Vanguarida d’avui, dia 14 de juny, he trobat una notícia molt interessant a l’apartat de “Tendencias” sobre l’estudi del trastorn autista (concretament es troba a les pàgines 26 i 27 de l’edició d’avui 14 de juny).
El trastorn autista no l’hem tractat directament a classe, però m’ha semblant interessant fer una pinzellada del que tracta l’article. Com que no he trobat la versió on line aquí us deixo una mica el resum.

Hi ha dues maneres diferents en el tractament actual de l’autisme: una es centra en el tracte individual de l’autista (es un subjecte diferent a l’altre), mentre que l’altra es centra per la necessitat de l’ajuda científica, que passa per la mediació per tal d’aconseguir la modificació de la conducta.

Algunes dades sobre l’autisme són:
- 1 de cada 150 adults té un trastorn de l’espectre autista
- 6 de cada 1000 nens tenen autisme
- 1 nena pateix la malaltia per cada 4 nens.

Segons Rosa Mª Esteller, la mare de Jordi, un nen autista ens explica “Vaig descobrir que són marginats dels marginats. A vegades, quan entrava en una botiga, la gent s’espantava. Passaven per maleducats o violents. El que la gent no sap és que, abans de fer mal a algú, s’autolesionen”. Els especialistes afegeixen que l’autista posseeix un atractiu especial, que és el sentiment de que en algun lloc està la clau que obre el tresor ocult. Segons Esteller “És com una televisió amb peces perfectes. Només que algú se’n va oblidar d’endollar-lo”.
A l’article també hi ha un apartat escrit per José R. Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista. Segons aquest, els autistes no estan sols, sinó que estan rodejats d’una presència que perceben com a perillosa, intrusiva, que posa en joc la seva vida i de la qual volen allunyar-se. És per això, diu, que ens ignoren i refusen la nostra mirada i no contesten a les nostres paraules. No és que no puguin entendre’ns per tenir un dèficit cognitiu, sinó que estan angustiats amb la nostra presència i amb el que podem voler per a ells, voluntats que no poden interpretar perquè els hi falta la clau bàsica del llenguatge humà. Els autistes solen estar interessants en objectes quotidians, joguines, en anar ala piscina i també per la música. Aquí veiem també la importància de la música com a element rehabilitador per a les persones amb qualsevol tipus de trastorn.

Ioga per a nens i nenes

He trobat un vídeo per Internet d'una pràctica de ioga destinats a nens i nenes. Realment m'ha semblat molt interessant, perquè trenca amb el tòpic de que el ioga només serveix per a "persones adultes estressades". El ioga és una eina terapèutica, rehabilitadora i psicomotriu que ajuda a adquirir uns hàbits corporals positius. Si es practica ja de ben petits, veurem com es pot treballar la imaginació, la millora d'hàbits de respiració, la relaxiació, les habilitats psicomotrius, la consciència corporal, la postura corporal, el compartir les emocions amb altres persones, la serentitat, la coodrinació psicomotriu, entre d'altres. Doncs bé, una experiència que m'ha semblat molt interessant i que trenca amb el ritme frenètic que avui en dia tenen els infants i joves. Una pràctca relaxadora que fuig, ni que sigui per uns moments, d'aquesta societat accelerada on vivim. Us deixo el vídeo perquè podeu reflexionar sobre la utilitat del ioga amb infants, joves, adolescents o adults. I ara que estem tots amb examens... potser us ajuda a relaxar-vos!!!

http://www.youtube.com/watch?v=BKtwCdfSm88&feature=fvsr

Trastorn afectiu estacional

Repassant els apunts he volgut aprofundir el tema del trastorn afectiu estacional. Es tracta d’una forma de depresió que apareix a les persones a una determinada època de l’any. Sol anar lligat a l’hivern i quan les hores de llum es van reduint.
Una de les causes principals d’aquest trastorn és degut a la disminució de la llum solar, poques hores de llum natural. Això provoca que augmentin les ganes de son i la mandra.
Els símptomes del trastorn afectiu estacional (TAE) són:
- Canvis en l’estat d’ànim.
- Incapacitat per gaudir.
- Poca energia
- Canvis en el son
- Canvis en l’alimentació
- Dificultat per concentrar-se
- Disminució de les activitats socials
Tots aquests símptomes, però, es mostren temporalment en determinats períodes de l’any, sovint a l’hivern. Durant la resta de l’any aquestes persones es mostren normals.
Actualment es calcula que un 6% de la població pateix aquest trastorn, que afecta a adults, adolescents i nens.
Les diferents maneres de diagnosticar i tractar el TAE són:
- Major exposició a la llum
- Teràpia de llum
- Teràpia de conversació
- Medicaments

En definitiva, un trastorn tot curiós que com hem vist el pateix una part important de la població, especialment als països nòrdics. Malgrat això, hi ha solucions per afrontar aquest trastorn.

Bé, tot això i més ho trobareu a l’enllaç següent http://kidshealth.org/teen/en_espanol/mente/sad_esp.html

El cervell dels músics

Buscant informació sobre la musicoteràpia he trobat aquest vídeo que m'ha semblat molt curiós. És un estudi científic que es va realitzar per comparar el cervell d'una persona que és músic professional respecte una persona que no és música. Veurem que el cervell dels músics processa les melodies de forma diferent en comparació a la gent que no té cap experiència músical.

Un vídeo tot curiós...

http://www.youtube.com/watch?v=YXueMrqN4k4&feature=related

Un tastet de musicoteràpia

Com que avui a classe tractarem la música i les emocions us vull fer un tastet del què és la músicoteràpia. Remenant els apunts d’una assignatura que vaig fer a magisteri musical he trobat:

La musicoteràpia com a disciplina referencial
És un fenomen físic, psicològic, estètic i cultural.
És un procés sistemàtic d’intervenció on el terapeuta ajuda al client a aconseguir la salut, utilitzant experiències musicals i les relacions evolucionen per mitjà d’aquestes com forces dinàmiques de canvi.

La música com a mitjà per desenvolupar objectius extramusicals
La música és un mitjà idoni globalitzador del desenvolupament, a nivell físic, emocional i social. És acceptada i volguda per tots els nens, especialment quan es tracta de fer música i ser ells els protagonistes d’aquesta música. És un mitjà per desenvolupar objectius instrumentals i de desenvolupament global de la personalitat de l’alumne, per obrir canals d’expressió i comunicació, prevenir trastorns, superar dèficit, provocar la intencionalitat comunicativa, etc.
L’àrea de música com una proposta oberta a la diversitat d’alumnes i a les seves necessitats educatives. Els objectius per tant, seran extramusicals, i si són musicals serà perquè aquests són un mitjà per altres objectius no musicals.

La música com a mitjà d’integració efectiva: integració social, curricular i psicològica
Per la seva naturalesa, la música permet desenvolupar amb facilitat estratègies didàctiques d’ensenyament-aprenentatge actives, globalitzadores, individualitzades i socialitzadores al mateix temps. Inclús amb alumnes amb necessitats educatives especials severes i permanents és fonamental la seva integració social amb altres alumnes sense discapacitat.
Integració curricular: És necessària una adaptació curricular individual per als nens amb n.e.e.
Integració psicològica: que l’alumne amb n.e.e. es senti inmers positivament en el context educatiu. Que no es senti com a algú diferent, ja que comparteix amb els seus companys les mateixes propostes educatives, al mateix lloc i al mateix temps.

L’ÚS EDUCATIU/TERAPÈUTIC DE LA MÚSICA
Possibles efectes de la música en l’alumne
La música i el so afecten al ser humà tant fisiològicament com psicològicament:
Fisiològicament: pot provocar canvis qualitativament significatius en la bioquímica i fisiologia del cos humà.
Psicològicament: permet accedir a experiències que ja estan dins la persona (sentiments, emocions, desitjos...) principals possibilitats:
- Comunicació: possibilita l’expressió del món subjectiu i el desplegament de les funcions comunicatives sense necessitat d’usar el llenguatge verbal.
- Identificació: ISO. La música pot ajudar a expressar i/o representar simbòlicament algun atribut de la pròpia experiència en el que un necessita sentir-se reflectit.
- Associació: els humans percebem la música i la recordem. Té un enorme poder evocador.
- Mobilització de fantasies: són recreacions dins del món dels possibles, unides a les motivacions biològiques.
- Socialització: quan sona una música en un entorn grupal.

La música com a mitjà de comunicació i representació
Quan el llenguatge verbal presenta deficiències, podem trobar en el llenguatge musical una ajuda inestimable. Característiques del llenguatge musical:
- Ritme musical: el ritme aporta seguretat i autocontrol, educa la anticipació, reforça els aprenentatges, potencia l’escolta, ...
- Llenguatge melòdic: ús de la veu, intervals melòdics, melodia, silenci,...
- Grafies musicals: permet la visualització en l’espai dels moviments que insinua el so en el temps.
- Instruments musicals: ofereixen possibilitats expressives determinades.

Somnambulisme

Les persones que presenten somnambulisme desenvolupen activitats motores automàtiques que poden ser senzilles o complexes. Una persona somnàmbula pot sortir del llit i començar a caminar i fer coses per casa. Fins i tot pot arribar a sortir de casa! Tot això ho fa mentre resta inconscient i sense probabilitat de comunicació amb els altres. El somnambulisme, tal com vam dir a classe, es presenta durant les fases 3 o 4 del son. Actualment un 19% de la població mundial pateix de somnambulisme i majoritàriament són homes.
Els somnàmbuls realitzen les seves activitats amb els ulls oberts, de manera que veuen el que hi ha al seu entorn. Algun dels perills que pateixen les perones somnàmbules és a fer-se mal ells mateixos, i no als altres.
Ara bé, com hem de manejar a una persona amb somnambulisme? Segons fonts de la wikipèdia:
"A menudo la mejor manera de lidiar con sonámbulos de forma segura es dirigirlos directamente de vuelta a sus camas. Sin embargo, la persona puede continuar levantándose hasta que el o ella haya cumplido con la tarea que disparó el episodio en primera instancia. Por ejemplo, si un sonámbulo está limpiando - una actividad común en el sonambulismo - ayudar en la limpieza puede ayudar a terminar el episodio. Diciendo a la persona "Parece que has limpiado todo" puede ayudarle a sentir como pensar que la tarea "necesaria" ha sido completada. Dado que los sonámbulos tienden a no recordar nada de lo dicho o hecho durante el sonambulismo, no hay necesidad de preocuparse de situaciones vergonzosas por su parte o por parte del protagonista del episodio.
Los sonámbulos son muy sugestionables. Todo lo que ven y escuchan pueden activar otro comportamiento. A menudo, algo dicho por una persona o incluso en un programa de televisión hará que el sonámbulo quiera participar en las actividades mencionadas, siempre que sea una a la que él o ella está acostumbrada a oír hablar o hacer. Si el sonámbulo también habla, puede resultar útil preguntarle que está tratando de lograr. Cómo hable durante el sonambulismo varía de persona a persona y en cada episodio. Los sonámbulos no son conscientes de su actual entorno, aunque es muy difícil que un sonámbulo revele información a quien no se lo diría estando despierto. También pueden exhibir comportamientos que se consideran vergonzosos, como orinar en lugares inapropiados, tratar de comer alimentos invisibles, limpieza de muebles invisibles, o incluso intentar bañarse o participar en relaciones sexuales."

http://www.youtube.com/watch?v=sZRWRcsJA_Q&feature=related
http://www.dailymotion.com/video/x79381_sonambulismo_school

Algunes de les idees que he trobat interessant dels dos vídeos:

- L'activitat del cervell a les nits és igual de complexa que durant el dia.

- Les persones que saben que pateixen somnambulisme els hi fa por saber que a les nits poden fer qualsevol cosa (com si fos de dia).

- 1 de cada 10 adults pateix somnambulisme.

- La vida d'una persona que fa 35 anys que és somnàmbula. Camina i parla a les nits. Tendeix a a menjar molt a les nits quan va somnàmbula. Quan es veu en les gravacions queda parada. El seu home parla amb ella quan està a adormida, li contesta les preguntes, però mai la desperta.

Sobre la felicitat

Relacionat amb els estats de fluïdesa que hem estat treballant a classe m'han vingut ganes de parlar de la felicitat. Ara bé, què és la felicitat? Segurament trobarem diferents definicions i diferents estats de felicitat segons cadascú.
Aquí us deixo alguna definició de felicitat que m’han semblat interessants:

“Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace”. Jean Paul Sartre (1905-1980).

“Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas”. Pablo Neruda (1904-1973).

“La felicidad es interior, no exterior; por lo tanto, no depende de lo que tenemos, sino de lo que somos.” Henry Van Dyke (1852-1933).

“La felicidad es la certeza de no sentirse perdido”. Jorge Bucay (1949-?).

Aquesta última definició m’ha fet pensar amb un conte que em vaig llegir fa molt de temps de Jorge Bucay anomenat “El buscador” aquí us deixo l’enllaç del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=F_PbHI0aBZo
Bé, doncs espero que aquest conte us pugui fer reflexionar sobre vosaltres mateixos, en què gaudiu, en què no, quin equilibri trobeu en les vostres emocions...

"Vida a mida" i la relació amb els sentits

El primer dia de classe ja vam començar parlant dels sentits. El primer que em va venir al cap va ser una obra de teatre que vam fer ja fa més d’un any a Banyoles i altres localitats. Bé, em direu quina és la relació que trobo entre els sentits i una obra de teatre. Dons bé, seguidament us ho explicaré. L’obra que vam fer es diu “Vida a mida” i és de creació pròpia. Resulta que l’espectacle girava entorn de la Malena, una noia de 23 anys que no es sent còmode en la societat, ja que és gorda i es sent exclosa en molts àmbits. Per tal de fer front al seu problema, la Malena decideix anar a veure un metge per tal que se li faci un tractament i poder-se aprimar. La Malena, però, entra en una clínica especial i li fan un tractament també especial.
Amb la nostra protagonista volem demostrar que qualsevol individu que acaba de néixer no sap la vida que l’espera: qui seran els seus amics, si es portarà bé amb la seva família, si li agradarà la feina a la qual es dedicarà... La Malena no té gaire sort. Des de molt petita ja és una noia amb un físic diferent i és per això que els companys de classe la porten a la marginació. L’adolescència tampoc és fàcil ja que continuen les crítiques a la seva persona, a la seva figura i fins i tot a la seva integritat. La seva mare, els companys de classe i la seva pèssima feina ajuden a la Malena a arribar a un estat tant alt de frustració, impotència i tristesa que desencadena una obsessió gegant per aprimar-se. És en aquest moment en què la protagonista es troba en un estat d’al·lucinacions i paranoies constants que la porten a acudir a una clínica per sotmetre’s a un tractament que, teòricament, li permetrà aconseguir el físic desitjat durant tots aquests 23 anys. Quan parlem de tractament ens pot venir al cap la cirurgia estètica, una reducció d’estómac, una dieta... però en el moment en què passa tota aquesta història aquests sistemes ja són insuficients.
Nosaltres vam apostar per una visió més futurista i extremista en què la Banyer, la clínica a la qual ens estem referint, ha ideat un sistema d’eliminació dels 5 sentits amb l’objectiu de perdre el plaer sensitiu cap al menjar. La Malena seguirà aquest tractament patint una degradació com a persona fins arribar a quedar anul·lada totalment dins la societat.
Al llarg de l’obra veiem com la Malena va perdent els sentits. Comença perdent el gust, seguit de l’olfacte, l’oïda, la vista i per últim, el tacte. És en aquest últim sentit com la Malena, just abans que li facin l’operació per treure’s el tacte disposa de l’últim gaudi. Ja no li queda res, tan sols el tacte. És per això que, tal com podem veure a la foto, la Malena es fa una banyera amb espaguetis per tal de gaudir del seu últim moment del tacte.
Al final de l’obra veiem la Malena embolicada amb paper de film i en estat vegetal al costat d’altres maniquís. La Malena tan sols és una més que ha caigut en mans d’aquests metges. És aquí on podem trobar un pararel·lisme amb la nostra societat, ja que sovint se’ns tracta com a “codis de barra”.
Cal dir que és una obra molt difícil d’explicar, ja que hi ha elements visuals i auditius que si no es veuen en directe costen de transmetre. Volia destacar el fet que la Malena anés perdent els sentits gradualment. Què sents quan tota la vida has tingut el sentit del gust i de sobte te’l treuen? Ja no notes el gust del menjar? Llavors, t’agrada menjar? I si li sumem la supressió de l’olfacte? I la supressió de l’oïda? Si no sents, ni olores, ni notes el gust com et sents? I si llavors et treuen la vista? Què fas tenint tan sols el tacte?
És evident, i a classe ho hem parlat, que els humans disposem d’altres sentits a part dels 5 esmentats. Però, quan no disposem de cap dels 5 sentits, de què disposem? Tan sols de sentiments, percepcions i sensacions? O potser llavors ja no som persones?
Bé, la veritat és que no tinc una resposta ferma de cadascuna de les preguntes. Només les deixo aquí per tal que us facin reflexionar.
Per acabar us deixo l’enllaç del vídeo promocional per tal que us en feu a l’idea de com era l’obra: http://www.youtube.com/watch?v=ZA4a6wsd3iM

Hola!!

Hola a tothom,

Benvinguts al blog de l'assignatura de Processos psicològics bàsics. Aquest serà l'espai on s'hi faran reflexions i s'hi penjaran aspectes relacionats amb l'assignatura. Podeu deixar els vostres comentaris.

Fins aviat