L'autisme

Llegint la Vanguarida d’avui, dia 14 de juny, he trobat una notícia molt interessant a l’apartat de “Tendencias” sobre l’estudi del trastorn autista (concretament es troba a les pàgines 26 i 27 de l’edició d’avui 14 de juny).
El trastorn autista no l’hem tractat directament a classe, però m’ha semblant interessant fer una pinzellada del que tracta l’article. Com que no he trobat la versió on line aquí us deixo una mica el resum.

Hi ha dues maneres diferents en el tractament actual de l’autisme: una es centra en el tracte individual de l’autista (es un subjecte diferent a l’altre), mentre que l’altra es centra per la necessitat de l’ajuda científica, que passa per la mediació per tal d’aconseguir la modificació de la conducta.

Algunes dades sobre l’autisme són:
- 1 de cada 150 adults té un trastorn de l’espectre autista
- 6 de cada 1000 nens tenen autisme
- 1 nena pateix la malaltia per cada 4 nens.

Segons Rosa Mª Esteller, la mare de Jordi, un nen autista ens explica “Vaig descobrir que són marginats dels marginats. A vegades, quan entrava en una botiga, la gent s’espantava. Passaven per maleducats o violents. El que la gent no sap és que, abans de fer mal a algú, s’autolesionen”. Els especialistes afegeixen que l’autista posseeix un atractiu especial, que és el sentiment de que en algun lloc està la clau que obre el tresor ocult. Segons Esteller “És com una televisió amb peces perfectes. Només que algú se’n va oblidar d’endollar-lo”.
A l’article també hi ha un apartat escrit per José R. Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista. Segons aquest, els autistes no estan sols, sinó que estan rodejats d’una presència que perceben com a perillosa, intrusiva, que posa en joc la seva vida i de la qual volen allunyar-se. És per això, diu, que ens ignoren i refusen la nostra mirada i no contesten a les nostres paraules. No és que no puguin entendre’ns per tenir un dèficit cognitiu, sinó que estan angustiats amb la nostra presència i amb el que podem voler per a ells, voluntats que no poden interpretar perquè els hi falta la clau bàsica del llenguatge humà. Els autistes solen estar interessants en objectes quotidians, joguines, en anar ala piscina i també per la música. Aquí veiem també la importància de la música com a element rehabilitador per a les persones amb qualsevol tipus de trastorn.

Ioga per a nens i nenes

He trobat un vídeo per Internet d'una pràctica de ioga destinats a nens i nenes. Realment m'ha semblat molt interessant, perquè trenca amb el tòpic de que el ioga només serveix per a "persones adultes estressades". El ioga és una eina terapèutica, rehabilitadora i psicomotriu que ajuda a adquirir uns hàbits corporals positius. Si es practica ja de ben petits, veurem com es pot treballar la imaginació, la millora d'hàbits de respiració, la relaxiació, les habilitats psicomotrius, la consciència corporal, la postura corporal, el compartir les emocions amb altres persones, la serentitat, la coodrinació psicomotriu, entre d'altres. Doncs bé, una experiència que m'ha semblat molt interessant i que trenca amb el ritme frenètic que avui en dia tenen els infants i joves. Una pràctca relaxadora que fuig, ni que sigui per uns moments, d'aquesta societat accelerada on vivim. Us deixo el vídeo perquè podeu reflexionar sobre la utilitat del ioga amb infants, joves, adolescents o adults. I ara que estem tots amb examens... potser us ajuda a relaxar-vos!!!

http://www.youtube.com/watch?v=BKtwCdfSm88&feature=fvsr

Trastorn afectiu estacional

Repassant els apunts he volgut aprofundir el tema del trastorn afectiu estacional. Es tracta d’una forma de depresió que apareix a les persones a una determinada època de l’any. Sol anar lligat a l’hivern i quan les hores de llum es van reduint.
Una de les causes principals d’aquest trastorn és degut a la disminució de la llum solar, poques hores de llum natural. Això provoca que augmentin les ganes de son i la mandra.
Els símptomes del trastorn afectiu estacional (TAE) són:
- Canvis en l’estat d’ànim.
- Incapacitat per gaudir.
- Poca energia
- Canvis en el son
- Canvis en l’alimentació
- Dificultat per concentrar-se
- Disminució de les activitats socials
Tots aquests símptomes, però, es mostren temporalment en determinats períodes de l’any, sovint a l’hivern. Durant la resta de l’any aquestes persones es mostren normals.
Actualment es calcula que un 6% de la població pateix aquest trastorn, que afecta a adults, adolescents i nens.
Les diferents maneres de diagnosticar i tractar el TAE són:
- Major exposició a la llum
- Teràpia de llum
- Teràpia de conversació
- Medicaments

En definitiva, un trastorn tot curiós que com hem vist el pateix una part important de la població, especialment als països nòrdics. Malgrat això, hi ha solucions per afrontar aquest trastorn.

Bé, tot això i més ho trobareu a l’enllaç següent http://kidshealth.org/teen/en_espanol/mente/sad_esp.html