dimecres, 3 de març del 2010

Somnambulisme


Les persones que presenten somnambulisme desenvolupen activitats motores automàtiques que poden ser senzilles o complexes. Una persona somnàmbula pot sortir del llit i començar a caminar i fer coses per casa. Fins i tot pot arribar a sortir de casa! Tot això ho fa mentre resta inconscient i sense probabilitat de comunicació amb els altres. El somnambulisme, tal com vam dir a classe, es presenta durant les fases 3 o 4 del son. Actualment un 19% de la població mundial pateix de somnambulisme i majoritàriament són homes.
Els somnàmbuls realitzen les seves activitats amb els ulls oberts, de manera que veuen el que hi ha al seu entorn. Algun dels perills que pateixen les perones somnàmbules és a fer-se mal ells mateixos, i no als altres.
Ara bé, com hem de manejar a una persona amb somnambulisme? Segons fonts de la wikipèdia:
"A menudo la mejor manera de lidiar con sonámbulos de forma segura es dirigirlos directamente de vuelta a sus camas. Sin embargo, la persona puede continuar levantándose hasta que el o ella haya cumplido con la tarea que disparó el episodio en primera instancia. Por ejemplo, si un sonámbulo está limpiando - una actividad común en el sonambulismo - ayudar en la limpieza puede ayudar a terminar el episodio. Diciendo a la persona "Parece que has limpiado todo" puede ayudarle a sentir como pensar que la tarea "necesaria" ha sido completada. Dado que los sonámbulos tienden a no recordar nada de lo dicho o hecho durante el sonambulismo, no hay necesidad de preocuparse de situaciones vergonzosas por su parte o por parte del protagonista del episodio.
Los sonámbulos son muy sugestionables. Todo lo que ven y escuchan pueden activar otro comportamiento. A menudo, algo dicho por una persona o incluso en un programa de televisión hará que el sonámbulo quiera participar en las actividades mencionadas, siempre que sea una a la que él o ella está acostumbrada a oír hablar o hacer. Si el sonámbulo también habla, puede resultar útil preguntarle que está tratando de lograr. Cómo hable durante el sonambulismo varía de persona a persona y en cada episodio. Los sonámbulos no son conscientes de su actual entorno, aunque es muy difícil que un sonámbulo revele información a quien no se lo diría estando despierto. También pueden exhibir comportamientos que se consideran vergonzosos, como orinar en lugares inapropiados, tratar de comer alimentos invisibles, limpieza de muebles invisibles, o incluso intentar bañarse o participar en relaciones sexuales."

http://www.youtube.com/watch?v=sZRWRcsJA_Q&feature=related
http://www.dailymotion.com/video/x79381_sonambulismo_school


Algunes de les idees que he trobat interessant dels dos vídeos:
- L'activitat del cervell a les nits és igual de complexa que durant el dia.
- Les persones que saben que pateixen somnambulisme els hi fa por saber que a les nits poden fer qualsevol cosa (com si fos de dia).
- 1 de cada 10 adults pateix somnambulisme.
- La vida d'una persona que fa 35 anys que és somnàmbula. Camina i parla a les nits. Tendeix a a menjar molt a les nits quan va somnàmbula. Quan es veu en les gravacions queda parada. El seu home parla amb ella quan està a adormida, li contesta les preguntes, però mai la desperta.

dimarts, 2 de març del 2010

Sobre la felicitat


Relacionat amb els estats de fluïdesa que hem estat treballant a classe m'han vingut ganes de parlar de la felicitat. Ara bé, què és la felicitat? Segurament trobarem diferents definicions i diferents estats de felicitat segons cadascú.
Aquí us deixo alguna definició de felicitat que m’han semblat interessants:

Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace”. Jean Paul Sartre (1905-1980).

“Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas”. Pablo Neruda (1904-1973).

La felicidad es interior, no exterior; por lo tanto, no depende de lo que tenemos, sino de lo que somos.” Henry Van Dyke (1852-1933).

La felicidad es la certeza de no sentirse perdido”. Jorge Bucay (1949-?).

Aquesta última definició m’ha fet pensar amb un conte que em vaig llegir fa molt de temps de Jorge Bucay anomenat “El buscador” aquí us deixo l’enllaç del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=F_PbHI0aBZo
Bé, doncs espero que aquest conte us pugui fer reflexionar sobre vosaltres mateixos, en què gaudiu, en què no, quin equilibri trobeu en les vostres emocions...