El primer dia de classe ja vam començar parlant dels sentits. El primer que em va venir al cap va ser una obra de teatre que vam fer ja fa més d’un any a Banyoles i altres localitats. Bé, em direu quina és la relació que trobo entre els sentits i una obra de teatre. Dons bé, seguidament us ho explicaré. L’obra que vam fer es diu “Vida a mida” i és de creació pròpia. Resulta que l’espectacle girava entorn de la Malena, una noia de 23 anys que no es sent còmode en la societat, ja que és gorda i es sent exclosa en molts àmbits. Per tal de fer front al seu problema, la Malena decideix anar a veure un metge per tal que se li faci un tractament i poder-se aprimar. La Malena, però, entra en una clínica especial i li fan un tractament també especial.
Amb la nostra protagonista volem demostrar que qualsevol individu que acaba de néixer no sap la vida que l’espera: qui seran els seus amics, si es portarà bé amb la seva família, si li agradarà la feina a la qual es dedicarà... La Malena no té gaire sort. Des de molt petita ja és una noia amb un físic diferent i és per això que els companys de classe la porten a la marginació. L’adolescència tampoc és fàcil ja que continuen les crítiques a la seva persona, a la seva figura i fins i tot a la seva integritat. La seva mare, els companys de classe i la seva pèssima feina ajuden a la Malena a arribar a un estat tant alt de frustració, impotència i tristesa que desencadena una obsessió gegant per aprimar-se. És en aquest moment en què la protagonista es troba en un estat d’al·lucinacions i paranoies constants que la porten a acudir a una clínica per sotmetre’s a un tractament que, teòricament, li permetrà aconseguir el físic desitjat durant tots aquests 23 anys. Quan parlem de tractament ens pot venir al cap la cirurgia estètica, una reducció d’estómac, una dieta... però en el moment en què passa tota aquesta història aquests sistemes ja són insuficients.
Nosaltres vam apostar per una visió més futurista i extremista en què la Banyer, la clínica a la qual ens estem referint, ha ideat un sistema d’eliminació dels 5 sentits amb l’objectiu de perdre el plaer sensitiu cap al menjar. La Malena seguirà aquest tractament patint una degradació com a persona fins arribar a quedar anul·lada totalment dins la societat.
Al llarg de l’obra veiem com la Malena va perdent els sentits. Comença perdent el gust, seguit de l’olfacte, l’oïda, la vista i per últim, el tacte. És en aquest últim sentit com la Malena, just abans que li facin l’operació per treure’s el tacte disposa de l’últim gaudi. Ja no li queda res, tan sols el tacte. És per això que, tal com podem veure a la foto, la Malena es fa una banyera amb espaguetis per tal de gaudir del seu últim moment del tacte.
Al final de l’obra veiem la Malena embolicada amb paper de film i en estat vegetal al costat d’altres maniquís. La Malena tan sols és una més que ha caigut en mans d’aquests metges. És aquí on podem trobar un pararel·lisme amb la nostra societat, ja que sovint se’ns tracta com a “codis de barra”.
Cal dir que és una obra molt difícil d’explicar, ja que hi ha elements visuals i auditius que si no es veuen en directe costen de transmetre. Volia destacar el fet que la Malena anés perdent els sentits gradualment. Què sents quan tota la vida has tingut el sentit del gust i de sobte te’l treuen? Ja no notes el gust del menjar? Llavors, t’agrada menjar? I si li sumem la supressió de l’olfacte? I la supressió de l’oïda? Si no sents, ni olores, ni notes el gust com et sents? I si llavors et treuen la vista? Què fas tenint tan sols el tacte?
És evident, i a classe ho hem parlat, que els humans disposem d’altres sentits a part dels 5 esmentats. Però, quan no disposem de cap dels 5 sentits, de què disposem? Tan sols de sentiments, percepcions i sensacions? O potser llavors ja no som persones?
Bé, la veritat és que no tinc una resposta ferma de cadascuna de les preguntes. Només les deixo aquí per tal que us facin reflexionar.
Per acabar us deixo l’enllaç del vídeo promocional per tal que us en feu a l’idea de com era l’obra: http://www.youtube.com/watch?v=ZA4a6wsd3iM
Amb la nostra protagonista volem demostrar que qualsevol individu que acaba de néixer no sap la vida que l’espera: qui seran els seus amics, si es portarà bé amb la seva família, si li agradarà la feina a la qual es dedicarà... La Malena no té gaire sort. Des de molt petita ja és una noia amb un físic diferent i és per això que els companys de classe la porten a la marginació. L’adolescència tampoc és fàcil ja que continuen les crítiques a la seva persona, a la seva figura i fins i tot a la seva integritat. La seva mare, els companys de classe i la seva pèssima feina ajuden a la Malena a arribar a un estat tant alt de frustració, impotència i tristesa que desencadena una obsessió gegant per aprimar-se. És en aquest moment en què la protagonista es troba en un estat d’al·lucinacions i paranoies constants que la porten a acudir a una clínica per sotmetre’s a un tractament que, teòricament, li permetrà aconseguir el físic desitjat durant tots aquests 23 anys. Quan parlem de tractament ens pot venir al cap la cirurgia estètica, una reducció d’estómac, una dieta... però en el moment en què passa tota aquesta història aquests sistemes ja són insuficients.
Nosaltres vam apostar per una visió més futurista i extremista en què la Banyer, la clínica a la qual ens estem referint, ha ideat un sistema d’eliminació dels 5 sentits amb l’objectiu de perdre el plaer sensitiu cap al menjar. La Malena seguirà aquest tractament patint una degradació com a persona fins arribar a quedar anul·lada totalment dins la societat.
Al llarg de l’obra veiem com la Malena va perdent els sentits. Comença perdent el gust, seguit de l’olfacte, l’oïda, la vista i per últim, el tacte. És en aquest últim sentit com la Malena, just abans que li facin l’operació per treure’s el tacte disposa de l’últim gaudi. Ja no li queda res, tan sols el tacte. És per això que, tal com podem veure a la foto, la Malena es fa una banyera amb espaguetis per tal de gaudir del seu últim moment del tacte.
Al final de l’obra veiem la Malena embolicada amb paper de film i en estat vegetal al costat d’altres maniquís. La Malena tan sols és una més que ha caigut en mans d’aquests metges. És aquí on podem trobar un pararel·lisme amb la nostra societat, ja que sovint se’ns tracta com a “codis de barra”.
Cal dir que és una obra molt difícil d’explicar, ja que hi ha elements visuals i auditius que si no es veuen en directe costen de transmetre. Volia destacar el fet que la Malena anés perdent els sentits gradualment. Què sents quan tota la vida has tingut el sentit del gust i de sobte te’l treuen? Ja no notes el gust del menjar? Llavors, t’agrada menjar? I si li sumem la supressió de l’olfacte? I la supressió de l’oïda? Si no sents, ni olores, ni notes el gust com et sents? I si llavors et treuen la vista? Què fas tenint tan sols el tacte?
És evident, i a classe ho hem parlat, que els humans disposem d’altres sentits a part dels 5 esmentats. Però, quan no disposem de cap dels 5 sentits, de què disposem? Tan sols de sentiments, percepcions i sensacions? O potser llavors ja no som persones?
Bé, la veritat és que no tinc una resposta ferma de cadascuna de les preguntes. Només les deixo aquí per tal que us facin reflexionar.
Per acabar us deixo l’enllaç del vídeo promocional per tal que us en feu a l’idea de com era l’obra: http://www.youtube.com/watch?v=ZA4a6wsd3iM
.JPG)
Un guió molt interessant, Gemma!
ResponEliminaI unes reflexions que també ho són molt! De fet, si ens faltessin 3 sentits se'ns faria gairebé impossible de viure.
Això dels sentits és un tema força delicat.
ResponEliminaPersonalment, penso que sóc molt afortunada de no tenir cap deficiència, ja sigui auditiva, sensorial, visual, psíquica,etc.
Els sentits ens aporten moltíssima informació durant el nostre dia a dia. Si ens falta algun dels 5,6,7,8 sentits,(o els que vulgueu contemplar) ens deixem enrere un munt d'informació necessària per a sobreviure. Si que és cert que hi ha molta gent que li manca un sentit i no per això té problemes per integrar-se en una societat tant globalitzada i egoïsta. Tanmateix, crec que les persones amb algun tipus de deficiència, quasi sempre, per no dir sempre, està en desavantatge amb la resta de la població. Com a conseqüència d'aquesta deficiència, comporta la necessitat d'utilitzar algun tipus de suport o recurs per normalitzar les seves vides, i sovint, aquests recursos signifiquen una despesa econòmica important per a algunes famílies.
A més a més, tot i la quantitat de recursos destinats a aquestes persones, encara avui dia, es tracta d'un col·lectiu força marginat, donc crec que encara hi ha una gran quantitat de barreres per superar...